En la vall del món
Haver tractat amb el venedor
el faedor de robes el carnisser
l’inventor el fabricant de ferramentes
el que ven entrades a la porta dels cines.
Saber que els cucs esperen la meua carn,
els fills, les meues riqueses.
Haver vist els amples carrers
suportat els hiverns
recollit els passos i saber
que un immens desig es desperta en mi
i creix fins a tornar-se oblit de la teua
persona.
Haver visitat a la vora d’un llac un
santuari,
presenciat una escena ombrívola amb una música
malenconiosa,
vist una silueta retallada sobre un bosc
i el vent xiulant entre branques.
Saber que aquesta nit flota damunt de mi llarga
nuvolada
mentre arrossegue pedres i escolte el repic de
les campanes.
Haver vist la lluna albirant entre núvols,
beneït els homes sense descendència
i ajudat a morir les seues dones.
Conéixer i gaudir dels joves,
amor meu,
quan les falgueres es fan roges i
engrogueixen
les espadanyes
